Dormir Prim: Cuidem prou el nostre son?

vladislav-muslakov-CwIU33KGToc-unsplash

Una qüestió que sovint evitem posar sobre la taula és la poca seriositat que concedim com a societat als mals hàbits de son. Per bé que la dificultat d’adormir-se a les nits pot deure’s a factors genètics, com l’insomni, o a mals vicis alimentaris –essent-ne exemples el consum desmesurat d’alcohol, cafè, i nicotina poques hores abans d’anar a dormir–, l’actual situació de la Covid-19 ha desplaçat l’atenció cap als factors ambientals. 

El confinament a casa i l’estès establiment del teletreball han agreujat la manca de son. Són nombroses les vegades que desvetllats hem encès la televisió, o bé hem recorregut al mòbil en altes hores de la nit, i sense ser-ne conscients ens hem condemnat a posposar encara més el son. La principal raó d’aquesta desvetlla “moderna” és la sobreexposició a la llum no-natural. La menalopsina és un fotopigment que es troba a les cèl·lules fotosensibles de la retina, i és l’encarregada de distingir la llum del dia del de la nit, i de retruc, de regular el ritme circadiari. La constant sobreexposició a la llum artificial pot venir de diversos llocs: des de la llum del carrer que s’escola per la finestra de l’habitació fins a la llum-blava que projecten els mòbils, tauletes intel·ligents i televisors. Consegüentment, aquesta llum envia estímuls desorientadors per a la menalopsina, que va endarrerint els senyals del nostre cervell d’anar a dormir. 

La neuròloga Judith A. Owens, directora del Centre Pediàtric de Desordres del Son de Harvard, ha constatat en els seus estudis que una bona higiene del son implica sense dubte minimitzar l’exposició a la llum artificial, sobretot en la mateixa habitació. En una enquesta duta a terme per la Fundació Nacional del Son, es revelava que tots els adolescents tenien almenys un dispositiu electrònic al seu dormitori, en general una televisió o el mòbil. El propòsit de la higiene del son és millorar els teus hàbits i ambient a fi de dormir millor. Ara bé, segurament no ens serviran per a tots els mateixos canvis de la mateixa manera. Per això, és recomanable anar provant diferents canvis, des de començar a carregar el mòbil fora l’habitació a reduir l’excessiu consum d’alcohol i cafeïna durant el vespre i la nit. Des de la mateixa Fundació, han obert un portal amb recomanacions i consultes sobre els hàbits del son en temps de pandèmia.

Les petites millores beneficien no només el nostre benestar físic sinó també mental. Per exemple, aquelles persones que se’n ressenten més de la privació del son són els diagnosticats de TDAH (Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat). La doctora Judith A. Owens recomana mantenir una constant i fidel rutina, acompanyada de bons hàbits, com evitar sopar tard o mirar la televisió fins tard, ja que ho considera activitats que en aquests casos promou el desvetllament. Els resultats són clars: hi ha casos de pares que han implementat noves rutines de son en els nens amb TDAH, o amb altres patologies cognitives, i han aconseguit una millora en els símptomes relacionats amb el trastorn. 

La privació del son condiciona l’acompliment de les diferents feines durant el dia. Tots volem ser productius, però no ens fem cap favor quan escurcem hores de son tant al matí com a la nit; tot el contrari, estem posant en risc la nostra salut física i mental. No serem més eficients per més aviat que ens llevem, llevat que no ho acompanyem d’anar a dormir més d’hora. És molt més recomanable l’erradicació dels factors ambientals, com és el cas de la sobreexposició a la llum artificial, per a un bon rendiment.

Per bé que tots ens en veiem afectats, canviar d’estil de vida no és assumible per gran part de les nostres societats: com expliquem a un treballador o a un alumne que ha d’alterar la seva rutina del son, quan sovint no està en les seves mans canviar-la?  

Certament, és vital entendre les seqüeles que tenen, i tindran en el futur, les insanes pràctiques del son, així com els factors ambientals que en promouen la privació. Cal replantejar-nos un canvi d’horari en escoles, llocs de treball i en comerços? Quines mesures poden empetitir els efectes dels mals hàbits de son? La resposta sense dubte exigeix no menysprear el fet que cada vegada dormim menys.

Share on whatsapp
WhatsApp
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on facebook
Facebook
Share on google
Google+

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *