BÀRTSIA, AMB MOTIU DEL 8M

WhatsApp Image 2021-03-07 at 10.55.54 AM (1)

Bàrtsia es un projecte que neix el setembre del 2019, fruit de la necessitat de vehicular l’anhel de revolta a través de la música i la poesia. Amb motiu del 8M, parlem amb les seves integrants del seu espectacle i del feminisme, molt present en el seu repertori. 

Expliqueu-nos una mica què fa Bàrtsia, com neix, i quina és la identitat de les seves integrants.

Gisela: Som un grup que integra cant, música i recitació de poemes. Bàrtsia vol vehicular inquietuds polítiques, sentiments més íntims i experiències del nostre dia a dia. El formem tres noies, l’Emma que posa la veu, la Laura que toca la guitarra, i jo mateixa que llegeixo els poemes i fragments escollits.

Emma: El projecte va néixer el setembre de l’any passat, però feia molt de temps que aquesta idea que ens rondava pel cap, tant a mi com a la Gisela. De seguida vam buscar guitarrista, i casualment havíem coincidit amb la Laura en unes jornades d’escoltes. Ens vam entendre des del primer moment. De cara el nostre pròxim concert, comptarem amb una nova integrant que toca el violi. És una sorpresa

Què ofereix Bàrtsia al públic?

G: Ens movem entre el format de concert i recital. Oferim música i poesia de protesta que teixeix sempre el fil argumental d’un discurs polític de classe i feminista. Presentem autors, temes i lluites diverses. Ens valem tant d’autors tradicionals com Vicent Andrés i Estellés i Maria Mercè Marçal, fins a poetes prou actuals com la Blanca Llum Vidal o Maria Cabrera. També referenciem autores espanyoles, palestines…Un gran ventall.

E: Ho integrem sempre de manera calibrada, per tal que no es faci dens. Sovint tractem cançons sentimentalment dures, que relaten experiències que moltes de les assistents han viscut, i poden remoure moltes emocions. Parlem de coses que afecten i ens afecten. A vegades fem espais de distensió amb instruments. Tant per nosaltres com pel públic, busquem un fil argumental del concert que equilibri la intensitat emocional i el plaer.

Com us heu adaptat a les noves mesures del Covid-19?

G: Ens ha costat moltíssim adaptar-nos al Covid. Just ens va agafar també per dates del 8M. Era un moment que teníem molts concerts emparaulats. Estàvem agafant molt de rodatge. Durant la pandèmia vam fer alguna actuació virtual. Res comparable amb l’ambient d’un concert. Ens agrada el directe, establir connexió amb el públic i l’espai. A través d’una pantalla, no s’aconsegueix el caliu de sentir-te prop de la gent.

E: Com nosaltres, molts altres artistes. No ens ha passat res diferent que no hagin també viscut els altres companys del sector de la cultura. Ha estat un sector que s’ha ressentit molt de les restriccions, com tancaments, limitacions d’aforaments… Segurament pel format que presentem, en què el públic sol estar assegut, a partir del juliol vam començar a ser convidades de nou, sempre en espais petits i segurs, cosa que ens ha permès reprendre una mica la dinàmica dels concerts. Però, tenim moltes ganes de pujar a un escenari i poder veure les cares de la gent.

Al vostre Instagram us definiu amb la següent frase: “Poesia i música com un estendard més en aquesta cura que ens volem.”. A quina “cura” feu referència?

G: Una mica fa referència tant a la cura entre nosaltres, quan cantem, i recitem, i generem aquest projecte que és Bàrtsia, com a la cura als espais militants i de lluita on normalment toquem. En aquest sentit, la cura pot entendre’s com una forma d’estimar i agrair.

E: La poesia i la música són eines potents per crear un clima agradable. Sobretot bastim un ambient segur on la gent pugui sentir empatia, sentir-se menys sola i veure’s reflectida en els temes del repertori. Aquest sentiment volem que s’extrapoli als màxims espais possibles, en especial als de militància. 

Com valoreu la situació dels grups feministes en l’àmbit de la cultura catalana?

E: És una pregunta complexa. Penso que per sort cada vegada veiem més presència de dones i persones trans en els espectacles, i més presència de grups íntegrament formats per dones als cartells de festivals, concerts i festes, principalment quan aquests són part d’organitzacions que promouen la cultura popular. S’ha de mantenir, hem de fer xarxa totes. El fet de veure aquests grups tocar dalt d’un escenari no només és inspirador i apodera a la gent que assisteix de públic, sinó que també ajuda a formar espais on et sents còmode i segura. És molt positiu que s’hagi ampliat, i en molts casos gairebé creat, una nova oferta cultural en aquesta direcció.

G: La presència de dones és indubtablement positiva i innegable. Nosaltres defensem sempre grups que recolzin i cantin en clau de feminisme de classe. Per exemple, a Bàrtsia cantem des de la classe treballadora i per a la classe treballadora. Portem molt de cara el nostre discurs. Sempre plantegem que si algun dia ho deixem, cal que això continuï aquest projecte no-mixta.

Heu viscut algun cas de discriminació pel fet que sou un grup íntegre de dones amb un repertori plenament feminista?

E: Per sort no n’hem viscut mai cap. Esperem que així segueixi. També val a dir que toquem en ambients molt polititzats on hi sol haver al darrere una gran tasca en prevenció i protocols en aquest sentit. No ens hem sentit mai discriminades, ni pel públic ni per a les persones que ens hagin convidat o contractat. Al contrari, als locals on toquem sempre hem estat molt benvingudes.

Per a vosaltres, el Feminisme és exclusiu de certs sectors ideològics o un moviment concebut des la transversalitat? 

G: Com hem dit abans, creiem que el feminisme va lligat a la classe, a la classe treballadora, i a una ideologia d’esquerres. Sense cap mena de dubte, properes a la primera opció.

E: Sí, de fet, aquesta idea també la defensem en les peces o cançons que escollim per als nostres concerts. Anem sempre en aquesta línia: triem artistes, que preferiblement siguin dones i que s’identifiquin amb aquesta reivindicació. Escollir-les és un acte que ens permet donar-les a conèixer, visibilitzar-les, i alhora ser-ne l’altaveu dels seus pensaments i sentiments més íntims. Sovint acompanyem les cançons i poemes de petites introduccions. No deixem de ser un projecte que cerca i crea referències.

Un debat per excel·lència en la premsa és  la incompatibilitat, o compatibilitat, del reggaeton i el feminisme? Quina és la vostra opinió al respecte?

E: Reggaeton i el feminisme són 100% compatibles. El reggaeton és un gènere musical, com ho és el pop, el rock, la música clàssica o el country. Serà feminista si el contingut de les lletres i el missatge que transmet és així mateix feminista. Hi ha infinitud d’exemples de lletres masclistes que formen part d’altres gèneres. Es lapida en aquest sentit en reggaeton, però pot ser feminista. Hauria, i de fet hi ha artistes que composen cançons de reggaeton que ens sentim segures ballant. Pels seus ritmes, s’ha tendit des de les grans indústries a cosificar i sexualitzar molt les dones. Malauradament, la finalitat de la música per a molts és vendre.

G: Sempre trobarem en els diferents gèneres musicals amb grups i lletres masclistes i que grinyolen. La indústria musical busca perpetuar les estructures liberals i capitalistes, així com reproduir els rols patriarcals que són més beneficiosos per als seus interessos. La tasca política des de dalt ja és aquesta, i de la mateixa manera, la tasca política des de baix és assenyalar aquestes lletres que ens menystenen i combatre-ho.

Què significa per a vosaltres el 8M?

E: Per a nosaltres, aquest 8M ens encantaria que es visqués una jornada de vaga reproductiva i productiva general i combativa, com vam viure plenament fa dos anys. Aturar-ho tot, des de les dones a casa com a la feina. Segurament aquest any per les circumstàncies del Covid no serà tan potent. És un dia més de reivindicació de drets i llibertats fonamentals de les dones treballadores i de les persones que s’hi identifiquen.

G: Sí, el 8M serveix per trobar-nos. La tasca abans d’una jornada com el 8M porta a treballar col·lectius i dones de pobles i barris juntes, que segurament no coincideixen gaire durant l’any. Moltes vegades el 8M és un dia per organitzar-nos i encetar projectes que van més enllà de la jornada. És una sensació única, un dia i un espai que permet formar una xarxa de solidaritat i sororitat, a desgrat de les múltiples ganes que hi ha de comercialitzar el dia i la lluita. Com a Bàrtsia ens agrada ser-hi, i fem concerts amb motiu del 8M, per bé que aquell dia fem vaga i no actuem.

Amb motiu del 8M i la promoció de la cultura feminista, podríeu recomanar-nos una artista indispensable que pugui gaudir els nostres lectors?

E: Una artista que solem tractar molt als nostres concerts i que recomanem que els lectors escoltin és Sílvia Tomàs Trio. Personalment trobo que tant les seves cançons com els seus discurs són exquisits. G: Jo recomano a Maria Mercè Marçal. És la poetessa per excel·lència. Cal llegir-la i rellegir-la. Té un repertori que tracta dels amors que va viure, de la sexualitat, de com organitzar-nos, de la lluita, de l’educació i de com vivia ella ser mestra, de la maternitat i la criança… És un referent clàssic i essencial.

Share on whatsapp
WhatsApp
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on facebook
Facebook
Share on google
Google+

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *